2009/01/19

Estonia, Tallin

Tallin és la capital d'Estònia (Repúbliques Bàltiques). El seu casc antic és medieval, compta amb una muralla que l'envolta i varies esglésies i edificis pintorescs que fan d'esta ciutat una de les més boniques d'Europa.

La ciutat te 850 anys, forma part del Patrimoni de la Humanitat des de 1997 i en ella es conjuguen diferents estils arquitectònics que li donen una imatge històrica ben peculiar:

El cascc antic, ben conservat, manté l'ambientació medieval. La seua poderosa estructura defensiva així com la construcció de pedra la han resguardat de la destrucció durant les guerres. Els carres continuen adoquinats i les esglésies i edificis mantén la seua forma original.

Al mur defensiu destaquen les torres Nunna, Sauna y Kuldjala (obertes als turistes). Les Viru Gates separen la franja medieval de la resta de la capital. La torre Kiek de Kok te fama de ser la més robusta de tot el Bàltic. Així com la Gran Porta de la Costa -Suur Rannavärav y Paks Margareeta- amb les seues torres constuïdes no solament per a defendre la ciutat sinó també per impressionar al visitant.

Entre els principals edificis medievalts trobem el conjunt Casa de la Vila i la plaça on està ubicat (lloc de mercat, encontres, terrasses estiuenques i celebracions varies). La farmàcia en funcionament més antiga d'Europa, l'Edifici del Gran Gremi -segon edifici secular amb importància de la ciutat- i la Casa de la Germandat dels Senyors Negres -edifici d'estil renacentista que amparava als comerciants que no tenien cabuda a l'Edifici del Gran Gremi-comformen els edificis més interessants del Casc Vell.

(Casa de la Vila)

Entre les esglésies medievals destaquen la de Sant Olav, Sant Nicolàs i l'Esglèsia de l'Esperit Sant -amb el seu impressionant rellotge d'agulla barroca. Al Barri Llatí trobem el monestir catòlic de Santa Anna -fundat al 1246- i el monestir del Claustre Dominic.

(Esglèsia de San Olav)

També trobem edificis que ens recorden el període tsarista i altres del més pur estil constructivista rus.

Pere el Gran conquerí Tallin en 1710 imposant la regla tsarista, costums, arquitectura i religió que hui en dia segueixen formant part de la vida quotidiana de la ciutat.

(Palacio Kadriorg)

El palau Kadriorg i els seus voltants ai, la Catedral de Alexander Nevski són els símbols tsaristes més destacats.

(Catedral Alexander Nevski)

Estònia fou ocupada per la Unió Soviètica en 1740, per l'Alemanya nazi en 1941 i novament pels soviètics en 1944. Fins 1991 no recuperà l'independència. Entre el patrimoni arquitectònic soviètic destaquen les bases militars a Naissar (una illa a 9km de la costa) o a Paldiski (ciutat portuaria a 49 kim de la capital). D'estil soviètic és la seu de la KGB, la torre de la televisió de 314 metres d'altura, construïda per als Jocs Olímpics de 1980 i tancada des del 2007, Maarjamäe War Memorial -monument als russos que moriren durant la segona guerra mondial- o el Museu de l'ocupació i la lluita per la llibertat -inaugurat al 2003 i dedicat a tot el temps d'ocupació.

(El carrer de la seu del KGB)

Mapes:

Més informació: Tallinn.info y Tourism.tallinn